dissabte, 14 de desembre de 2013

Presentació de llibres a l'Occità, de Vic.

El senyor comptable





  El Lluís, el Miquel i el Pep, de VICUS.




 La taula. D'esquerra a dreta: Carme, Josep, Roser, Gerard i Francesc.


LA PRESENTACIÓ


Ahir vam presentar el projecte de contes personalitzats i el recull "El ninot de neu i altres contes" (escrits per Roser Iborra i il.lustrats per Gerard Costa). Els contes havien estat publicats a "Cavall Fort" en èpoques molt diverses.

El presentador, Josep Comajoan, va parlar d'infàncies "potser mai viscudes" i del paper que hi va jugar la revista "Cavall Fort" com a eina de resistència cultural. També va subratllar que, en èpoques de militància, l'autora havia escrit textos molt diferents: recursos, denúncies, "Habeas Corpus" a les portes dels jutjats... fet que no li ha impedit continuar escrivint literatura infantil.

Així mateix, Comajoan va reflexionar sobre el llenguatge periodístic.

Roser Iborra va explicar el procés que els ha portat a la creació dels contes personalitzats, (que són contes escrits des de zero, inventats en cada ocasió en funció de les circumstàncies del nen o nena a qui va dedicat) i Gerard Costa va explicar com crea els dibuixos, també personalitzats en cada cas.

Cal subratllar que a la sala hi havia presents algunes de les primeres persones que van fer confiança al projecte i van encarregar els primers contes; van explicar que estaven molt satisfetes dels resultats.

Francesc Arnau, traductor d'alguns dels contes a altres llengües, va reflexionar sobre la cultura i la incultura pel que fa al coneixement, o no, d'altres idiomes. També va presentar el llibre "El ninot de neu" i va subratllar que li agradava especialment el conte "La tardor perduda", manifestament reivindicatiu de les llibertats personals.

Carme Cara va llegir precisament aquest conte, "La tardor perduda". En Miquel, en Pep i el Lluís, del grup musical VICUS, van contribuir amb la seva música a obrir i tancar l'acte.

Cal esmentar que, durant tot l'acte, vam "patir" les interrupcions contínues d'un misteriós personatge que assegurava ser comptable i que ens volia explicar, tant sí com no, com es fa un llibre de comptes. També va esmentar alguns comtes històrics. No hi va haver manera humana de fer-li entendre que els contes eren una altra cosa!

EL LLIBRE


Aquests contes de la Roser es van publicar a “Cavall Fort” en èpoques molt diferents. “El ninot de neu” i “Boira” són molt antics; “Em dic primavera!” i “La tardor perduda” són relativament recents.


A “Cavall Fort” la majoria es van publicar sense les ubicacions concretes; ara la Roser ha volgut recuperar els llocs on els contes van ser pensats...

El conte “Arbres humans de fulles caduques” formava part de la sèrie “Cinc contes vegetals” amb què l’autora va guanyar el premi “Cavall Fort”.

La temàtica dels contes és molt diferent, però l’escola i la família hi són ben presents. També el carrer com a espai de jocs (“Jocs d’havent dinat”), i el fet de créixer i fer-se gran (“Pessigolles blaves” i altres).

És en aquest sentit (el pas del temps a la natura, representat per les quatre estacions de l’any, i el fet de créixer que comporta la infantesa) que la col·lecció a què pertany el llibre es diu “Contes del temps que passa”. Una col·lecció que encetem amb aquest llibre però que vol tenir continuïtat. De moment, hi ha material preparat per a sis llibres més.

Pel que fa a l’edat dels destinataris, és diversa. Potser va des dels quatre als tretze anys. “El ninot de neu”, el conte que dóna nom al llibre, és un conte molt infantil, destinat a ser explicat.

En la majoria dels contes el narrador és un nen o nena, (o un narrador omniscient); però en el cas dels dos més recents (“Em dic primavera!” i “La tardor perduda”), la narradora és una àvia que mira enrera i es meravella de la infantesa, perduda i guanyada alhora. 

També hi ha, al llibre, referències ben concretes al poble i a la ciutat, com a realitats diferenciades i, sovint, complementàries.

Els dibuixos de Gerard Costa també complementen el llibre amb una visió entre ingènua i tendra de les històries que s’hi expliquen. L’autora s’hi sent molt ben representada! A “Cavall Fort”, els contes estaven dibuixats per il·lustradors ben diversos; ara és la primera vegada que un sol il·lustrador en fa una representació unitària.



CONTES DEL TEMPS QUE PASSA

Volum primer: El ninot de neu i altres contes.

Índex

PRIMAVERA
1.                     Em dic Primavera!  Figaró)
2.                     Pessigolles blaves. (Alpens, Roda de Ter)
ESTIU
3.                     El diccionari fantàstic. (Barcelona, Castellterçol)
4.                     Deures d’estiu. (Sant Boi de Lluçanès)
5.                     Jocs d’havent dinat. (Alpens)
TARDOR
6.                     Presagi de tardor. (Manlleu)
7.                     Arbres humans de fulles caduques. (Vic)
8.                     La tardor perduda (Sant Quirze de Besora)
HIVERN
9.                     El ninot de neu. (Barcelona)
10.                 Boira. (Torelló)





  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada