diumenge, 15 de setembre de 2013

LES ULLERES DE LES ORELLES



Allò seu era diferent. Perquè la Maria, que no hi veia prou, se’n vanava i tot, de ser curta de vista; i la van posar davant de tot de la classe, mentre li feien unes ulleres molt fatxendes que li van accentuar més, encara, aquell aire murri i saberut que inspirava confiança a les seves companyes i un suport incondicional a les seves decisions, per boges i agosarades que fossin. Però ella, relegada per la seva actitud pacífica a les darreres taules, no gosava dir-ho a ningú, que no hi sentia: que veia moure els llavis de la mestra incomprensiblement, sense entendre res, enmig d’un silenci que l’aïllava –com un escafandre– del món circumdant. Com que no xerrava gaire, passava ben desapercebuda. I se’n guardava prou, de la seva veu, perquè li ressonava estranyament dins el cap; com si el tingués buit i les paraules hi rebotessin. I a casa, a l’hora de dinar, no gosava mastegar perquè les patates se li trencaven amb un soroll de vidre anguniosament dringadís.
 
Però algú se n’havia d’adonar, tard o d’hora. I el dia que la mestra li va preguntar alguna cosa incomprensible i ella, dreta, no sabia què respondre, es va sentir com despullada per aquell silenci, davant de les mirades sorpreses de les seves companyes. Van ser un alleujament, però, els dies de repòs a casa, mentre li feien un tractament que anava minvant aquelles fiblades de dolor a les orelles a les quals ja s’havia acostumat.
 
Un dia van anar-la a veure una colla de companyes amb la Maria, sorprenentment, al davant, com si la visita hagués estat iniciativa seva. La Laura no s’ho acabava de creure, però la Maria reia i feia broma:
–T’hauran de posar ulleres a les orelles! –va dir, prou alt perquè ella la pogués sentir. I això les va fer riure a totes. Ella ho va voler repetir, però li va sortir al revés:
–Orelles a les ulleres? –va dir, i això encara les va fer riure més.
 
No se’n deien ulleres, però, sinó audiòfons, segons li va explicar el metge. I només li’n va caldre un a l’orella dreta perquè a l’esquerra, amb el tractament, havia recobrat l’audició.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada